Paremiologia catalana comparada digital

Vent de gregal? Mal!

20 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1930.

Vent de gregal, mal

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Grec o gregal», p. 227. Edebe. Edicions Don Bosco.
Sinònim: Vent de gregal buida sacs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 403», p. 694. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Vent de nord-est, mauvais.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 100. Editorial l'Esquer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 33. Edicions 62.

Vent de gregal? Mal!

3 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
El vent gregal, mariner, és humit i fresc, procedent de la Provença (sud de França), i en alguns llocs se l'anomena provença o plovença perquè és plovedor.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de gregal o de Provença (procedent del nord-est)», p. 629. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 339. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El vent gregal és el que fa més mal

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 233. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 140. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vent de gregal, / mal

2 fonts, 1930.
Gregal: és el vent grec, que bufa del nord-est (Costes de Llevant i Ponent).
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Gregal», p. 57. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 43. La Neotípia.

Vent de gregal, «menos» mal

1 font, 1993.
No sol tenir les conseqüències dels altres vents.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1457 Gregal», p. 200. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent de Gregal, mal

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Vent de gregal, manco mal

1 font, 2008.
No sol tenir les conseqüències d'altres.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.2. Gregal», p. 122. Editorial Moll.

Vent de gregal, menos mal

1 font, 1999.
No sol tenir les conseqüències dels altres vents.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 33. Edicions 62.

Vent de gregal? mal

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.

Vent de Gregal? Mal!

1 font, 1980.
Del Gregal o vent del nord-est.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 25. J. Huguet Pascual, editor.

Vent gregal, «menos» mal

1 font, 1984.
No és d'es més dolents.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 154. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.