Paremiologia catalana comparada digital

Irremissiblement

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Irremissiblement

3 fonts, 1865.
Adv. De manera irremissible; sense remissió.
Encorrega en pena de vint y cinch liures irremisiblement de tal exigidores, doc. a. 1503 (Col. Bof. xli, 368).
Equivalent en castellà: Irremissiblemente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Irremissiblement». Editorial Moll.
Necessàriament, fatalment.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Irremissiblement», p. 354. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Sense remey ó perdó.
Equivalent en castellà: Irremisiblemente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irremissiblement», p. 47. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Sense remey ó perdó.
Equivalent en llatí: Necessario.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irremissiblement», p. 47. Hermanos Espasa, Editores.

Irremisiblement

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Irremisiblemente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Irremisiblement», p. 32.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Absque venia; necessario.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Irremisiblement», p. 32.