Paremiologia catalana comparada digital

Irrisòriament

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Irrisòriament

2 fonts, 1926.
Adv. De manera irrisòria.
Portava el seu vestit negre de casar, de solapes irrisòriament petites, Pla CV 61.
Equivalent en castellà: Irrisoriamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Irrisòriament». Editorial Moll.
De manera irrisòria.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Irrisòriament», p. 355. Edicions Polígrafa.

Irrisóriament

1 font, 1865.
Adv. m. Per modo de irrisió.
Equivalent en castellà: Irrisoriamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irrisóriament», p. 48. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Per modo de irrisió.
Equivalent en llatí: Ludibrio, per deridiculum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irrisóriament», p. 48. Hermanos Espasa, Editores.