Interj. admirativa, deformació vulgar de «jas».
Lloc: Mall.
Jes!
3 recurrències. Primera citació: 1926.
Si algú de Manresa, Barcelona o Girona dona una cosa a algú, diu té (o ti), forma imperativa del verb tindre (per exemple, Té això, porta-ho al magatzem; o bé: Té, queda-t'ho tu). Però en balear, tortosí i valencià solen dir jes o jas, com en Jes aquest regal; o, adreçant-se a un xiquet, Jas el gelat i calla. És una forma imperativa del verb haver.
Sinònim: Jas.
Lloc: Balear, tortosí i valencià.
Deformació vulgar de jas. «Jas», segons el DCVB, és forma d'imperatiu de segona persona singular amb què indicam a algú que prengui allò que li oferim. Equival a «pren», «té».
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.