Paremiologia catalana comparada digital

Jo i tu, l'ase davant

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1984.

Jo i tu

1 font, 2008.
Normalment aquest és l'ordre dels pronoms utilitzat per la gent del poble i pels personatges de les «rondaies».
… aquella fadrineta de sa finestra des castell se va treure aquesta: / —Oh joventut que me mires tan arreu! Fe'm la mercè d'arrambar-te una mica més, perque hauríem de parlar d'a prop jo i tu (XIX, 74).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «J», p. 214. Editorial Moll.

Jo i tu, i el burro tot davant

1 font, 2011.
Per deferència, es considera que és d'educació fer servir el pronom de primera persona en darrer lloc. També per respecte: primer els altres, després jo.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Diplomàcia, cortesia i bones maneres», p. 181. Institut Francesc Ribalta.

Jo i tu, s'ase davant

1 font, 1984.
Ridiculitzar qui s'anomena en primer lloc.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. J. Variats», p. 94. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.