Paremiologia catalana comparada digital

Jugar a les xapes

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Jugar a les xapes

3 fonts, 1926.
El joc en què es llancen monedes en l'aire i guanya o perd el jugador segons que en caure quedin a terra en una posició o en l'altra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Xapa 7. b)». Editorial Moll.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 1. Món infantil. b. Jocs infantils. Jocs diversos», p. 378. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Xapa: Peça de coure rodona de poc valor que es llançava a l'aire per jugar a cara o creu.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. X. Xapes», p. 96. Autoedició.

Joc de xapes

1 font, 2012.
Lloc: Balones.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 1. Món infantil. b. Jocs infantils. Jocs diversos», p. 377. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Les xapes

1 font, 1926.
Joc en què es llancen monedes o altres peces metàl·liques contra una o algunes que estan posades a terra fins a aconseguir que aquestes surtin d'un redol determinat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Xapa 7. b)». Editorial Moll.