Paremiologia catalana comparada digital

Lúgubrement

4 recurrències. Primera citació: 1865.
Adv. D'una manera lúgubre.
Amb els braços creuats sobre el pit, capejant lúgubrement, Pla SB 207.
Equivalent en castellà: Lúgubremente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lúgubrement». Editorial Moll.
De manera trista.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lúgubrement», p. 111. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Infelís, desgraciadament, de un modo funest.
Equivalent en castellà: Funestemente, tristemente, melancólicamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lúgubrement», p. 75. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Infelís, desgraciadament, de un modo funest.
Equivalent en llatí: Lugubre, lugubriter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lúgubrement», p. 75. Hermanos Espasa, Editores.