Aquesta dita és l'adaptació d'una idea que manifesten diferents autors respecte al costum dels filòsofs de deixar-se barba. Erasme en els seus Adagis esmenta al respecte Plutarc, Horaci i Llucià. Plutarc, efectivament, en parla a Isis i Osiris. Horaci al·ludeix a la barba del savi en les Sàtires, mentre que Llucià ho fa en diferents llocs de la seva obra, com, per exemple, en el Demònax. També Aulus Gel·li hi fa referència en Les nits àtiques. De: Erasme de Rotterdam | Plutarc | Horaci | Llucià | Aulus Gel·li.
Sinònim: L'hàbit no fa el monjo.
Equivalent en llatí: Philosophum non facit barba.
Font: Adagis 1.2.95 | Isis i Osiris 3 | Sàtires 2.3.35 | Demònax 13 | Les nits àtiques 9.2.4.