Paremiologia catalana comparada digital

La canalla

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Canalla

2 fonts, 1864.
F. Mainada.
Equivalent en alemany: Kinder (f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Canalla», p. 175. Enciclopèdia Catalana.
F. Mainada.
Equivalent en anglès: Children (pl.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Canalla», p. 175. Enciclopèdia Catalana.
F. Mainada.
Equivalent en castellà: Niños (m. pl.), chiquillería.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Canalla», p. 175. Enciclopèdia Catalana.
F. Mainada.
Equivalent en francès: Marmaille.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Canalla», p. 175. Enciclopèdia Catalana.
F. Los noys petits.
Equivalent en castellà: Chiquillos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Canalla», p. 285. Hermanos Espasa, Editores.
F. Los noys petits.
Equivalent en llatí: Puelli, orum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Canalla», p. 285. Hermanos Espasa, Editores.

Canalleta

1 font, 2023.
Canalla, conjunt d'infants.
Avui en dia la canalleta ja neixen molt espavilats.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 62. Autoedició.

Canalleta, canallota ó canallussa

1 font, 1864.
F. Los noys petits.
Equivalent en castellà: Chiquitillos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Canalleta, canallota ó canallussa», p. 285. Hermanos Espasa, Editores.
F. Los noys petits.
Equivalent en llatí: Pueruli, orum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Canalleta, canallota ó canallussa», p. 285. Hermanos Espasa, Editores.