Paremiologia catalana comparada digital

La dona que cria ha de menjar per dos

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

La dona que cria ha de menjar per dos

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. L'embaràs, el part i la criança», p. 57. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 237. Edicions 62.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.

Dona que cria té de menjar per dos

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 21. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.