Paremiologia catalana comparada digital

La fam de les Medes

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.

La fam de les Medes

2 fonts, 1935.
Es parla d'ella com d'un temps esgarrifós, en què la més terrible fam matava la gent. Es retreu sobretot quan els infants llemencs deixen o fan malbé el menjar. Les illes Medes, situades a l'entrada de la badia de Roses, foren fins a les primeries del segle xv cau de pirates, espelunca de ladres, segons la documentació de l'època, els quals desolaven la nostra costa amb llurs incursions.
Lloc: Medes, Les (illes).
Hom en parla com d'un temps en què la gent morien d'esgarrifosa fam. És retret per amonestar els infants llamencs. Les illes Medes, de l'entrada de la badia de Roses, havien estat cau de pirates que desolaven la Mediterrània. En possessionar-se el rei Martí del comptat d'Empúries es proposà acabar amb la pirateria de les Medes. Volia fundar-hi un monestir de monjos del Sant Sepulcre, que eren alhora guerrers i frares (segueix a l'original).

La fam de les Medes (cont. 1)

1 font, 1937.
I empresonaven tantes naus com podien, la qual circumstància feia perillosa i de gran risc la navegació per la nostra mar. El rei Martí, en possessionar-se del comtat d'Empúries, entre altres coses es proposà d'acabar amb el focus de corsaris i pirates i concebí el projecte de fundar-hi un monestir de l'ordre hospitalària del Sant Sepulcre, orde aguerrida, els components de la qual tant sabien manejar l'espasa com el calze. Morí el monarca sense poder veure el seu projecte portat a terme,.
Lloc: Medes, Les (illes).

La fam de les Medes (cont. 2)

1 font, 1937.
Però la seva muller recabà permissió de Ferran d'Antequera i una butlla papal, i l'octubre del 1413 es posà la primera pedra del monestir- fortalesa alhora. Com que per a poder portar a terme l'obra calien molts diners, s'estengueren per Catalunya i per València frares captadors, els quals per tal de compungir més explicaven llargues històries de lluites contra els pirates, les unes veritat, però la major part mentides; sobretot, parlaven d'una fam terrible que havien de sofrir.
Lloc: Medes, Les (illes).

La fam de les Medes (cont. 3)

1 font, 1937.
Els monjos de l'illa per la dificultat de poder-se proveir de queviures, i també per no ésser comestible la fruita ni la caça d'aquell lloc, car era molt salada. La idea d'una fam esgarrifosa arrelà tant en l'esperit del poble, que encara avui és recordada amb paüra. Les mentides explicades pels que captaven per l'obra de la torre de les Medes, eren tantes i tan grosses que el síndic de Torroella, en una lletra dirigida als Consellers de Barcelona,.
Lloc: Medes, Les (illes).

La fam de les Medes (cont. 4)

1 font, 1937.
Se'n queixà i aquests desautoritzaren el prior i li privaren que seguís captant, segons una lletra que els consellers de Barcelona trameteren al governador del Rosselló i Cerdanya, el 1542.
Lloc: Medes, Les (illes).