Paremiologia catalana comparada digital

Qui diu el que vol, ha de sentir el que no vol

61 recurrències en 38 variants. Primera citació: 1736.

Qui diu el que vol sent el que li dol

6 fonts, 1997.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: Quien dice lo que no debe, oye lo que no quiere | Quien dice lo que quiere oye lo que no quiere.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Voler», p. 131. Edicions 62.
Sinònim: Qui diu el que vol ou el que no vol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui diu el que vol, escolta el que no vol

4 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juliol», p. 28. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 350. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Qui diu lo que vol, sent lo que no vol

4 fonts, 1985.
Ens recomana no ferir els altres si no volem que ells ens ho facen a nosaltres.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 263. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 135. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 126. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui diu el que vol, ha de sentir el que no vol

3 fonts, 2000.
Significa que els qui es prenen molta llibertat de llengua i malparlen dels altres, solen esser també objecte de la murmuració.
Sinònim: Qui diu el que no hauria de dir, sent el que no hauria de sentir | Qui en vol dir, n'ha de sentir.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dir», p. 50. Editorial Moll.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 14. Refranys sobre moral». Llibres de l'Index, S.A..
Qui parla sense reflexionar o mesurar les seves paraules, rep respostes que no li agraden, en el mateix to que ell s'havia expressat.
Equivalent en castellà: Quien dice lo que quiere, oye lo que no quiere; Quien mal dice, peor oye.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «dir». Editorial Barcanova.

Qui diu lo que no hauria de dir, sent lo que no voldria sentir

3 fonts, 1955.
Equivalent en castellà: Quien dice lo que quiere, oye lo que no quiere.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 31. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Si un malparla dels altres ha d'acceptar que malparlin d'ell.
Sinònim: Qui en vol dir, n'ha d'oir.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 129. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui diu el que no hauria de dir, sent el que no hauria de sentir

2 fonts, 2000.
Els qui es prenen molta llibertat i malparlen dels altres, solen esser també objecte de la murmuració.
Sinònim: Qui diu lo que vol, ha de sentir lo que no vol | Qui en vol dir, n'ha de sentir.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 468. Editorial Moll.
Significa que els qui es prenen molta llibertat de llengua i malparlen dels altres, solen esser també objecte de la murmuració.
Sinònim: Qui diu el que vol, ha de sentir el que no vol | Qui en vol dir, n'ha de sentir.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dir», p. 50. Editorial Moll.

Qui diu el que sent se'n sent del que diu

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.

Qui diu el que vol ou el que no vol

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui diu el que vol sent el que li dol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.

Qui diu el que vol, sent el que li dol

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 350. Web.

Qui diu el que vol, sent el que no vol

2 fonts, 1949.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Qui», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui diu lo que no hauria de dir, sent lo que no hauria de sentir

2 fonts, 1987.
Equivalent en llatí: Audit quod non vult qui pergit dicere quod vult | Contumeliam si dicis, audies.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Azogue.
Equivalent en castellà: En el azogue, quien mal dice mal oye.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 14». Autoedició.

Qui diu lo que vol, òu lo que no vol

2 fonts, 1987.
Equivalent en llatí: Audit quod non vuul qui pergit dicere quod vult.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Decir.
Equivalent en castellà: Quien dice lo que no debe, oye lo que no quiere | Quien mal dice, peor oye.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 28». Autoedició.

Qui diu lo que vol, s'ou lo que no vol

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 100. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

El que diu el que no deu, escolta el que no vol

1 font, 2006.
No ofensis que pots ser ofès.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 49. Curbet CG Edicions.

El que diu el que no ha de dir, sent el que no voldria sentir

1 font, 1986.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1986): Un pam de llengua, p. 80. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.

El que diu el que vol, escolta el que no vol

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

El que diu lo que vol, s'ou lo que no vol

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 19. Anubar Ediciones.

El que diu lo que vol, sent lo que no vol

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 131. Edicions Víctor.

El qui diu el que no cal, es sent el que no vol

1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 114. El Llamp.

El qui diu el que vol, s'ou el que no vol

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Relacions personals. Companyies i amic de veritat», p. 115. Editorial l'Esquer.

El qui diu el que vol, sent el que no vol

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amistats i relacions personals», p. 95. Editorial Sargantana.

El qui diu el que vol, té d'escoltar el que no vol

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1293», p. 769. Columna Edicions.

Qui diu «lo» que vol, se sent «lo» que no vol

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Cada ovella en sa parella. Massip (1991: 391). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 65. Institut d'Estudis Catalans.

Qui diu allò que vol, es sent lo que no vol

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 105. Ajuntament d'Aldover.

Qui diu allò que vol, se sent allò que no vol

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 237. Manuscrit.

Qui diu el que no cal, se sent el que no vol

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «El cantó de les xafarderes», p. 38. Autoedició.

Qui diu el que no hauria de dir, / sent el que no voldria sentir

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dit ce qu'il ne devrait pas, / entend ce qu'il ne voudrait pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 56. Robert Morel Editeur.

Qui diu el que no hauria de dir, sent el que no voldria sentir

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui dit ce qu'il ne devrait pas dire, entend ce qu'il ne voudrait pas.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 107. Sport-Entraide-Amitié.

Qui diu el que sent, se'n sent del que diu

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Qui diu el que vol ha de sentir el que no vol

1 font, 2015.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.

Qui diu el que vol, sentirà el que no vol

1 font, 2001.
De: Terenci.
Equivalent en llatí: Qui quae vuit dicit, quae non vuit audiet.
Font: An. 920.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2472». Enciclopèdia Catalana.

Qui diu lo que vol ha de sentir lo que no vol

1 font, 1993.
Significa que els qui es prenen molta llibertat de llengua i malparlen dels altres solen esser també objecte de la murmuració (D.). Vegi's n. 1026.
Equivalent en castellà: Quien dice lo que quiere, oye lo que no quiere.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1045 Diu», p. 145. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui diu lo que vòl, ha de sentir lo que no vòl

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. X.- Contralidats», p. 293. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui diu lo que vol, ha de sentir lo que no vol

1 font, 1984.
Qui critica ets altres, ha d'esser criticat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Contrariedats», p. 186. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui diu lo que vol, ou lo que no vol

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 92. Librerías París-Valencia.

Qui diu lo que vòl, s'òu lo que no vòl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 233. Editorial Arte y Letras.

Qui diu lo que vol, se sent lo que no vol

1 font, 1995.
Font: MS, AL, CR, FV, FX, PL, ME, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 62. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui diu lo que vol, se sent no que no vol

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.