Paremiologia catalana comparada digital

La tia Pepa

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

La tia Pepa

2 fonts, 1926.
F. Bufa, ventositat sense soroll.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tia 7». Editorial Moll.
La sota d'oros del joc de cartes.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Tia f.», p. 304. Edicions 62.

La tia Pepa esclafa-pets

1 font, 2012.
Lloc: Balones, Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà C. Funcions corporals. Funcions corporals. Flat (fam.)», p. 410. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La tia Pepa l'arromangada!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. G. Capacitat. Força, valentia. Espenta, decisió, força de voluntat», p. 693. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.