La universitat de Canyelles

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 2006.

La universitat de Canyelles

2 fonts, 2006.

Antiga dita humorística, la qual, en aquella època, expressava amb transparència, per uns, el primer «col·legi» que coneixien alguns vailets en edat escolar aplegant les cordes dels arts de platja, i per uns altres, una mena de reciclatge de cara a vida de la mar.

—Es noi de sa pobra viuda «Calaua» és un vailet molt espavilat, com una oreneta. Què vols que aprengui a la universitat de Canyelles, però si pogués anar a estudi? És un noi per aprendre a llegir i escriure. A la marc ja ho sabem.

Lloc: Lloret de Mar.

Frase sarcàstica de cara als aprenents de l'ofici, la mar.

Plàcid Castanyer, en el món de la mar conegut per «es patxo», i Francesc Esgleas «el Marroi», eren dos blanencs de soca-rel, fills de la mar, als quals em va unir una gran amistat encetada quan jo era «estudiant a la universitat de Canyelles».

Lloc: Lloret de Mar.

A la universitat de Canyelles

1 font, 2006.

—Amb això em dius que la «intel·ligència universitària» viscuda a cavall d'anys i panys a la marc, segons aquell entès, no arriba més enllà d'un «batxillerat elemental» a la universitat de Canyelles.

Lloc: Lloret de Mar.

Haver estudiat a la universitat de Canyelles

1 font, 2019.

Antigament una de les poques formes de guanyar-se la vida que tenia la gent més pobra de Lloret era participar en la tirada a l'art i la gent que anava fins a la que es feia a Canyelles era la més pobra del poble. Tenien una vida molt difícil, però l'experiència els proporcionava autèntiques lliçons. És per això que, d'algú que sap molt bé de què va la voda, se'n diu que sembla que hagi anat a la universitat de Canyelles.

Lloc: Lloret de Mar.