2 recurrències. Primera citació: 1926.
Joc de nenes, en què la que para, anomenada «la vella», està enrevoltada de les altres nenes, que canten: «La vella vella sorda, / com fila mai se torba. Què fila? Seda vermella. / A quant va l'unça? A quatre diners. / Salta quins morters! Aleshores una nena diu a la vella: Vella vella, el vostre home està malalt»; i ella respon: «Maldament fos confessat!» El diàleg segueix així: … (segueix a l'original).
Lloc: Rupit.
Joc de la gallina cega. El diàleg entre els jugadors i el qui para, sol esser aquest: «Vella sorda, ¿què cercau?—Una agulla amb un didal.—¿Grossa o petita?—Petita!—Idò xuia!»; i en dir «xuia!», comencen a pegar cops al qui para, el qual s'ha d'esforçar a agafar un dels jugadors, i si en haver-lo agafat el coneix i diu el seu nom, s'allibera de parar, i comença a parar el que ha agafat, al qual tapen els ulls, i el joc torna començar.
Lloc: Men.