Adv. m. Senzillament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llanament», p. 80. Hermanos Espasa, Editores.
Llanament
1 recurrència. Primera citació: 1865.
Adv. m. Senzillament.