Paremiologia catalana comparada digital

Mà de bidoix

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Mà manxola, sense hbilitat, que deixa caure les coses.
Lloc: Ciutadella.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bidoix b)». Editorial Moll.
Mà manxola, sense habilitat, que deixa caure les coses. per a Moll, l'etimologia d'aquest mot «sembla venir del castellà 'bisojo', 'ull girat'».
Lloc: Ciutadella.
Font: DCVB, s. v. «bidoix» b).
Riudavets, Francesc; Romero, Patrícia (2021): Espigolant (II). Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll «Pròleg per a unes segones espigoladures», p. 42. Institut Menorquí d'Estudis.