L'expressió fa referència a l'antiga i cruel costum de tallar, després de la mort o després de la canonització, trossos del cos de qui havia sigut proclamat sant. Aquestes relíquies eren considerades miraculoses i s'empraven com a remei per a guarir tot tipus de mals i com a últim recurs davant les malalties terminals. A molts sants els van ser tallats els braços o les mans, com a Santa Teresa, una de les mans de la qual es conserva en el convent carmelita de Ronda.
Mà de sant
4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1984.
Ser mà de sant
1 font, 2015.
Tenir ma de sant
1 font, 2020.
Tenir mà de sant
1 font, 1984.
Molt bona persona.
Lloc: Menorca.