Paremiologia catalana comparada digital

Mai manco, i sempre més

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Mai manco, i sempre més

1 font, 1926.
Es diu expressant satisfacció i optimisme davant els resultats d'un collita, etc.

Mai manco, sempre més

1 font, 1984.
Qui és egoista, mai en té prou.
Lloc: Menorca.