Paremiologia catalana comparada digital

Mala bravada

2 recurrències. Primera citació: 1967.
Dit de la persona que té reaccions violentes, hostils, desagradables, tal com una «bravada» és un mal olor, un tuf.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Mala bravada», p. 225. Brau Edicions.
Es diu de la persona que mou conflictes arreu on intervé.
Lloc: Balaguer.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bravada», p. 279. Edicions Polígrafa.