Paremiologia catalana comparada digital

Mala espurna

2 recurrències. Primera citació: 1918.
F. Persona massa deixondida i de males intencions, dolenta, que no se'n poden fiar.
Sinònim: Espurna.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Espurna 4». Editorial Moll.
Un murri y embustero. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Mala púa | Mala pinta.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.