Paremiologia catalana comparada digital

Malafortunat

2 recurrències. Primera citació: 1865.
Adj. Lo qui no té fortuna.
Equivalent en castellà: Desafortunado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malafortunat, da», p. 120. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Lo qui no té fortuna.
Equivalent en llatí: Infortunatus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malafortunat, da», p. 120. Hermanos Espasa, Editores.