Paremiologia catalana comparada digital

Malastruc

11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1865.

Malastruc

3 fonts, 1969.
6 maneres de no dir *gafe.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1620186342062784512». Twitter.
Per què *«gafe»?
És un home malastruc.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1740136725618294874». Twitter.
Equivalent en castellà: De mal agüero.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 144. Editorial Pòrtic.
Desgraciat, desventurat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malastruc», p. 46. Edicions Polígrafa.

Malastre

2 fonts, 1969.
Nascut en mala estrella.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malastre 1», p. 45. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Calamitat.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 111. Editorial Trabucaire.

Malastruc -ga

1 font, 2024.
Que té o porta desgràcia.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. M», p. 140. Autoedició.

Malastruc, malastruga

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que porta desgràcia.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 111. Editorial Trabucaire.

Malastruch

1 font, 1865.
Adj. ant. Infelís, malaventurat.
Equivalent en castellà: Desastrado, desventurado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malastruch, ca», p. 120. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. ant. Infelís, malaventurat.
Equivalent en llatí: Infortunatus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malastruch, ca», p. 120. Hermanos Espasa, Editores.

Malestruch

1 font, 1865.
Adj. Malastruch.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malestruch, ca», p. 122. Hermanos Espasa, Editores.