Paremiologia catalana comparada digital

Malavingut

7 recurrències. Primera citació: 1865.
Adj. Que no s'avé amb altres.
Són dos germans molt malavinguts.
Equivalent en alemany: Uneinig.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malavingut -uda», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que no s'avé amb altres.
Són dos germans molt malavinguts.
Equivalent en anglès: Incompatible.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malavingut -uda», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que no s'avé amb altres.
Són dos germans molt malavinguts.
Equivalent en castellà: Malavenido -da.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malavingut -uda», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que no s'avé amb altres.
Són dos germans molt malavinguts.
Equivalent en francès: En désaccord, en mauvais termes.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malavingut -uda», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
El que no s'avé amb altra persona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malavingut», p. 46. Edicions Polígrafa.
Adj. Desavingut.
Equivalent en castellà: Malavenido, desavenido.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malavingut, da», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Desavingut.
Equivalent en llatí: Animo discors, difficilis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malavingut, da», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.