Paremiologia catalana comparada digital

Malavingut

3 recurrències. Primera citació: 1865.
El que no s'avé amb altra persona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malavingut», p. 46. Edicions Polígrafa.
Adj. Desavingut.
Equivalent en castellà: Malavenido, desavenido.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malavingut, da», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Desavingut.
Equivalent en llatí: Animo discors, difficilis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malavingut, da», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.