Paremiologia catalana comparada digital

Malcontent

12 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Malcontent

4 fonts, 1865.
Adj. m. i f. Descontent.
Equivalent en alemany: Unzufrieden (adj.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malcontent -a», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Descontent.
Equivalent en anglès: Discontented.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malcontent -a», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Descontent.
Equivalent en castellà: Descontento -ta.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malcontent -a», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Descontent.
Equivalent en francès: Mécontent -ente.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malcontent -a», p. 739. Enciclopèdia Catalana.
Malcontent -a adj. Descontent.
Hai quedat malcontent de jo mateix.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. M», p. 286. Edicions Salòria.
El que tot ho troba mal fet; el que sempre rondina.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malcontent», p. 46. Edicions Polígrafa.
Inquiet, perturbador de la tranquilitat pública.
Equivalent en castellà: Malcontento.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Disgustat, difícil de contentar.
Equivalent en castellà: Malcontento, descontento, querelloso, quejicoso, escolimoso, vidrioso, mal contentadizo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Disgustat, difícil de contentar.
Equivalent en llatí: Quaerulus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Inquiet, perturbador de la tranquilitat pública.
Equivalent en llatí: Seditiosus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.

Quedar malcontent

2 fonts, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Lamentar-se. Lamentar-se», p. 637. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
No quedar content.
Lloc: Berguedà.
Vidal-Alaball, Josep (2016): Dr. Josep Vidal-Alaball (personal blog) «Mots i frases berguedanes - https://josep-vidal-alaball.blogspot.com/2014/09/mots-i-frases-berguedanes.html?m=1&lang=ca». Blogger.