Paremiologia catalana comparada digital

Malcontent

6 recurrències. Primera citació: 1865.
Malcontent -a adj. Descontent.
Hai quedat malcontent de jo mateix.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. M», p. 286. Edicions Salòria.
El que tot ho troba mal fet; el que sempre rondina.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malcontent», p. 46. Edicions Polígrafa.
Inquiet, perturbador de la tranquilitat pública.
Equivalent en castellà: Malcontento.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Disgustat, difícil de contentar.
Equivalent en castellà: Malcontento, descontento, querelloso, quejicoso, escolimoso, vidrioso, mal contentadizo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Disgustat, difícil de contentar.
Equivalent en llatí: Quaerulus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.
Inquiet, perturbador de la tranquilitat pública.
Equivalent en llatí: Seditiosus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malcontent, a», p. 121. Hermanos Espasa, Editores.