Paremiologia catalana comparada digital

Malendreçat

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Malendreçat -ada

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. J. Ètica, dret i justícia. Educació. Bona i mala educació. Maleducat -ada», p. 752. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Malendreçat, malendreçada

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que no endreça les coses, que no les posa al seu lloc, que és desordenada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 113. Editorial Trabucaire.

Malendressat

1 font, 1865.
Adj. Malfardat, malcompost.
Equivalent en castellà: Desaliñado, desaseado, desgalichado, desgarbado, monton, fargallon, y mantillon.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malendressat, da», p. 122. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Malfardat, malcompost.
Equivalent en llatí: pr. Mur. Incompositus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malendressat, da», p. 122. Hermanos Espasa, Editores.