M. i f. i adj. Que obra criminalment; autor d'accions molt dolentes.
Hun cavaller qui era malfactor, Desclot., c. 2 | Aquelles malfactores invasions que tot sovint es repetien, Pous JF 18.
Equivalent en castellà: Malhechor.
Malfactor
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.
Malfactor
4 fonts, 1865.
Adj. m. i f. Que comet actes criminals.
Equivalent en alemany: Übeltäter -in (m. i f.).
Adj. m. i f. Que comet actes criminals.
Equivalent en anglès: Criminal, delinquent (adj.); malfactor (m.); malefactress (f.).
Adj. m. i f. Que comet actes criminals.
Equivalent en castellà: Malhechor -ra.
Adj. m. i f. Que comet actes criminals.
Equivalent en francès: Malfaisant -ante (adj.); malfaiteur (m. i f.).
Home de mala conducta que fa malvestats.
Lloc: Catalunya.
M. Malvat.
Equivalent en castellà: Malhechor, malvado.
M. Malvat.
Equivalent en llatí: Malefactor, is.
Malfactor, malfactora
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que comet actes criminals.