Malfactor

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

2 fonts, 1926.

M. i f. i adj. Que obra criminalment; autor d'accions molt dolentes.

Hun cavaller qui era malfactor, Desclot., c. 2 | Aquelles malfactores invasions que tot sovint es repetien, Pous JF 18.

Equivalent en castellà: Malhechor.

Home de mala conducta que fa malvestats.

Lloc: Catalunya.

Malfactor, malfactora

1 font, 1999.

Es diu a (d')una persona que comet actes criminals.