Paremiologia catalana comparada digital

Malfactor

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Malfactor

3 fonts, 1865.
M. i f. i adj. Que obra criminalment; autor d'accions molt dolentes.
Hun cavaller qui era malfactor, Desclot., c. 2 | Aquelles malfactores invasions que tot sovint es repetien, Pous JF 18.
Equivalent en castellà: Malhechor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Malfactor, -ora». Editorial Moll.
Home de mala conducta que fa malvestats.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malfactor», p. 49. Edicions Polígrafa.
M. Malvat.
Equivalent en castellà: Malhechor, malvado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malfactor», p. 122. Hermanos Espasa, Editores.
M. Malvat.
Equivalent en llatí: Malefactor, is.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malfactor», p. 122. Hermanos Espasa, Editores.

Malfactor, malfactora

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que comet actes criminals.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 113. Editorial Trabucaire.