Paremiologia catalana comparada digital

Malfart

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Malfart

4 fonts, 1926.
Adj. Que menysprea coses bones de menjar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Malfart, -arta». Editorial Moll.
L'home que menysprea el menjar.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malfart», p. 50. Edicions Polígrafa.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Malfart, malfarta

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que menysprea les bones menges, massa fart, massa farta.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 113. Editorial Trabucaire.