Paremiologia catalana comparada digital

Malganós

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Malganós

2 fonts, 1926.
Adj. Displicent, mancat de delit.
Venia tan arrupit, malganós y esglayat, Oller Fig. pais. 32.
Equivalent en castellà: Alicaído | Malhumorado.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Malganós, -osa». Editorial Moll.
Trist, pesat, desagradable.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malganós», p. 50. Edicions Polígrafa.

Malganós, malganosa

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona displicent i que fa les coses de mala gana.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 114. Editorial Trabucaire.