Paremiologia catalana comparada digital

Malhumorat

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1969.

Malhumorat

1 font, 1969.
El que sempre està propens a enutjar-se o enrabiar-se.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malhumorat», p. 50. Edicions Polígrafa.

Malhumorat -ada

1 font, 2023.
De mal humor.
Sempre es veia malhumorat, aquell home.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «1. Adjectius», p. 41. Autoedició.