Paremiologia catalana comparada digital

Malhumorat

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Malhumorat

3 fonts, 1865.
Adj. Que està de mal humor.
Malhumorat, en Lluís s'abalansà al taulellet, rondinant una estona, Pons Auca 111.
Equivalent en castellà: Malhumorado.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Malhumorat, -ada». Editorial Moll.
El que sempre està propens a enutjar-se o enrabiar-se.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malhumorat», p. 50. Edicions Polígrafa.
Adj. Malganós.
Equivalent en castellà: Malhumorado, desamorado, displicente, desazonado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malhumorat, da», p. 123. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Malganós.
Equivalent en llatí: Morosus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malhumorat, da», p. 123. Hermanos Espasa, Editores.

Malhumorat -ada

1 font, 2023.
De mal humor.
Sempre es veia malhumorat, aquell home.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «1. Adjectius», p. 41. Autoedició.

Malhumorat, malhumorada

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que és freqüentment de mal humor.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 114. Editorial Trabucaire.