Paremiologia catalana comparada digital

Malmenat

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Malmanat

2 fonts, 1865.
Adj. Desobedient; que no vol creure.
Equivalent en castellà: Malmandado.
Font: Saura, Ferrer Diccs.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Malmanat, -ada». Editorial Moll.
Adj. Desmandat.
Equivalent en castellà: Malmandado, desmandado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malmanat, da», p. 124. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Desmandat.
Equivalent en llatí: Jussa negligens, aegre pareus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malmanat, da», p. 124. Hermanos Espasa, Editores.

Malmandat

1 font, 1926.
Adj. Malmanat; díscol.
Me'n vay a Solsona… —havia dit la Custòdia, tota resoluda y malmandada, Girbal Pere Llarch 192.
Equivalent en castellà: Malmandado.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Malmandat, -ada». Editorial Moll.

Malmenat

1 font, 1865.
Adj. Maltractat, malparat.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malmenat, da», p. 124. Hermanos Espasa, Editores.