Adv. Menys (en tots els seus significats i usos).
En aquella edat és molt clara e manco offusca, Albert G., Ques. 79 | Yo e vostra mara no manco, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302) | En manco de dos horas arribà a Sóller, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 83).
Equivalent en castellà: Menos.
Sinònim: Menos (cast.) | Menys.
Menys.
Més o manco, deuen n'hi haure cinc, de cotxes mal aparcats.
Sinònim: Més poc.
Adv. Menys. De l’italià manco, ‘manc; absent’, del llatí mancum, ‘defectuós, mutilat, mancat’, de manu ‘mà’ amb el sufix -cus, que indica defectes físics. S’usa sobretot a les Balears i a l’Alguer, però també en valencià; segons Coromines «en el Principat ja només ha viscut fins als nostres dies, encreuat amb menys en les formes mancus i mencus de la pagesia de l’interior (sobretot en ni mancos en l’occidental pirinenc)».
—No ho entenc. —Manco ho entenc jo! | Jo crec que és, poc més o manco, de la teua edat | Com més anem, manco valem.