En català, “teta” és la germana gran o bé la dona que té cura de la canalla, la mainadera. La paraula, com a sinònima de “pit”, no va figurar mai al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra i, ara, apareix només com a tercera accepció el diccionari de l'IEC, avui que molts parlants ja es refereixen a aquesta part del cos, directament, com a “tetes” pel pes enorme del castellà. Tenim, en la nostra llengua, altres maneres prou genuïnes de referir-nos-hi en la parla popular.
Margalides
1 recurrència. Primera citació: 2025.