Paremiologia catalana comparada digital

Me'n vaig a Benidorm!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2003.

Me'n vaig a Benidorm

1 font, 2003.
Ara se sol dir als pobles de la comarca quan hom va a gitar-se. Segons m'informa l'amic F. Llorca, solen dir amb to de burla que se'n van a «Benicuerno», potser a imitació de la traducció castellana que va patir aquest topònim ja des del segle XVI i que apareixia sota la forma «Beniduerme» o «Beniduermo».
Beltran i Calvo, Vicent (2003): Societat d'Onomàstica: butlletí interior, 94 «Uns crien la fama i els altres carden la llana. Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms», p. 66. Societat d'Onomàstica.

Me'n vaig a Benidorm!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà C. Funcions corporals. Dormir. Dormir en general», p. 414. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.