Me'n vaig a Enveig, a Enveig no hi veig i a casa me'n torno

La forma verbal «vaig» es pronuncia 'vai' a Cerdanya, i «veig», 'vei', però aquí se solen dir en català estàndard perquè rimin amb «Enveig». La forma verbal «torno» es pronuncia 'torni' en parlar cerdà. Possiblement aquesta dita no vagi més enllà del joc fonètic dels mots, tot i que podria tenir a veure amb la «rufaca» 'rufaga'; quan bufa, a Enveig sol ser bastant forta. El fet que no s'hi vegi, a Enveig, més que la boira es deu referir al torb, neu aixecada pel vent.

Lloc: Cerdanya.

És possible que això no vagi més enllà del joc fonètic i de la rima dels mots, tot i que podria tenir alguna cosa a veure amb la 'rufaca' ('rufaga'); quan bufa, a Enveig hi sol ser molt forta. El fet que no s'hi vegi, a Enveig, més que a la boira es deu referir al torb, neu aixecada pel vent. Hi ha qui relaciona aquesta dita amb la manca de constància o de responsabilitats en una tasca, per la qual cosa de seguida es deixa estar. Explicada amb més detalls a l'original.

Lloc: Cerdanya.

Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar.

Lloc: Cerdanya.

Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar.