Paremiologia catalana comparada digital

Me cago en Déu, en sa mare, en la Santíssima Trinitat i amb tots els sants i la casta que els aguanta! Així baixés Déu del cel voltant, voltant i en caure a terra enxampés a sa mare a sota i de l'esclat rebentessin els quaranta bocois d'alcohol per fregir

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2003.

Me cago en Déu, en sa mare, en la Santíssima Trinitat i amb tots els sants i la casta que els aguanta! Així baixés Déu del cel voltant, voltant i en caure a terra enxampés a sa mare a sota i de l'esclat rebentessin els quaranta bocois d'alcohol per fregir

1 font, 2013.
La mare de tots els renecs, que reuneix molt dels elements que trobem per separat en la nostra llista, pronunciat per algú que havia rebut l'atac de cotimanyes, una espècie de puces dels arrossars del delta de l'Ebre.
En la primera llavor de panís que sembrà la Verge Maria, i si més no, en la gallina que anava darrera d'ella menjant-se cada llavor de caiguda!
Sinònim: la sang de l'Esperit Sant i de rebot, petessin les quatre columnes que aguanten l'altar major de l'Església, quedant tot en un enderroc. Jo no sóc massa renegat, però, després d'estar roent com un all de tantes picades de cotimanyes, sóc capaç de cagar-me.
Font: Salvadó (2003: 405).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «W. Catòlic i renegat», p. 93. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Me cago en Déu, en sa mare, en la Santíssima Trinitat i amb tots els sants i la casta que els aguanta! Així baixés Déu del cel voltant, voltant i en caure a terra enxampés a sa mare a sota i de l'esclat rebentessin els quaranta bocois d'alcohol…

1 font, 2003.
I acaba: … per fregir la sang de l'Esperit Sant i de rebot, petessin les quatre columnes que aguanten l'altar major de l'Església, quedant tot en un enderroc. Jo no sóc massa renegat, però, després d'estar roent com un all de tantes picades de «comitanyes», sóc capaç de cagar-me en la primera llavor de panís que sembrà la Verge Maria, i si més no, en la gallina que anava darrera d'ella menjant-se cada llavor de caiguda! |.
Es pot comprovar com les basfèmies més abundants són aquelles dirigides a Déu, Crist, la Verge o sants, però aquesta ho porta tot unit.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 12. Reguitzell de mots de la mala costum de renegar. Renecs durs», p. 409. Ajuntament d'Amposta.