Paremiologia catalana comparada digital

Menjapà

2 recurrències. Primera citació: 1926.
M. Persona que s'alimenta a despeses d'altri.
Treure's encàrrechs y un menja-pa de casa, Vilanova Obres, ix, 131 |Vós sí que només sou un menjapà, Pous Nosa 201.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjapà». Editorial Moll.
Es diu a (d')una persona que s'alimenta a costes d'altri.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 123. Editorial Trabucaire.