Antigament —potser com ara?— l'ofici de músic no sortia gaire a compte; els músics eren uns personatges que a casa seva solien passar força gana. Per això, quan anaven a tocar pels pobles, moltes vegades les autoritats que els contractaven els deixaven triar entre llogar-los per una paga o llogar ́-los per «taula», o sigui, pagar-los el dinar. Molt sovint, els músics s'estimaven més de ser llogats per taula: d'aquesta manera, almenys una vegada de tant en tant, es podien atipar a base de bé (segueix…).
L'he convidat a dinar, i mai que ho hagués fet: menja com un músic!