Paremiologia catalana comparada digital

Merèixer una albarda

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Merèixer una albarda

3 fonts, 1926.
Ésser molt ignorant o desmanyotat.
Font: Martí G. Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Albarda Loc. i Refr. c)», p. 419. Editorial Moll.
Esser molt ignorant o desmanyotat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Albarda», p. 109. Editorial Moll.
Que una persona és burra, ignorant.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Farell i Domingo, J (1979): Revista Catalana de Geografia, 9-16 (1980-81), p. 5-79 «Castellfollit de Riubregós - Refranys i locucions de traginer - https://www.icgc.cat/bd/pubs/rcg/RCG_E1_09_16.pdf», p. 68. Institut d'Estudis Catalans.

Meréixer una albarda

2 fonts, 2002.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Babau, bambau, estúpid -a», p. 700. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Meréixer ser tractat com una bèstia de càrrega.
Tomàs reconeix a sa filla que ha estat sempre dominat per la seua muller i no ha sabut ser l'autoritat de sa casa: És sert. Mereixc un'albarda.
Lloc: País Valencià.
Font: Un alcalde de barrio, 418.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món agrícola. A», p. 21. Edicions Bromera.