Paremiologia catalana comparada digital

Mico de repetició

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1977.

Mico de repetició

2 fonts, 1997.
Persona que sempre repeteix el mateix, o que repeteix el que diuen els altres.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Mico m.», p. 222. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona que repeteix el que els altres diuen.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 124. Editorial Trabucaire.

Mico d'imitació

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Mono de imitación.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 148. Editorial Pòrtic.

Micos de repetició

1 font, 2022.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio ««Fer el mico», «colló de mico» o «ser l'últim mico», expressions amb una…». Catalunya Ràdio.