Paremiologia catalana comparada digital

Migdia

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Middia

1 font, 2011.
M. A Cerdanya, migdia.
Ha passat el dematí i agoita, ja és middia.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. M», p. 299. Edicions Salòria.

Mitj dia

1 font, 1865.
Punt del horisont que vé dret mirant á la part de ahont vé'l sol al temps de mitj dia.
Equivalent en castellà: Midiodia.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mitj», p. 171. Hermanos Espasa, Editores.
La hora en que'l sol está en lo punt mès alt de sa elevació.
Equivalent en castellà: Midiodia.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mitj», p. 171. Hermanos Espasa, Editores.
Punt del horisont que vé dret mirant á la part de ahont vé'l sol al temps de mitj dia.
Equivalent en llatí: Australis regio.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mitj», p. 171. Hermanos Espasa, Editores.
La hora en que'l sol está en lo punt mès alt de sa elevació.
Equivalent en llatí: Miridianum, i.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mitj», p. 171. Hermanos Espasa, Editores.