Paremiologia catalana comparada digital

Mira!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Mira!

2 fonts, 1969.
Exclamació d'admiració.
Lloc: Falset.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mira!», p. 185. Edicions Polígrafa.
Usat en imperatiu, selveix per cridar l'atenció d'algú.
Villas i Chalamanch, Montserrat (1991): Revista de l'Alguer, Vol. 2, núm. 2 (1991), pàg. 135-151 «Concordances/Discordances lexicals entre el català i altres llengües». Revista de l'Alguer.

Mira

1 font, 1926.
Usat en imperatiu, serveix per a cridar l'atenció d'algú sobre allò que es diu o que succeeix.
Mira, Rosa, se fa tard y me pareix que ja basta de predicar, Roq. 4.
Sinònim: Mireu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mirar Loc. a)». Editorial Moll.