Mirar intensament, sense perdre's detall o no deixar cap part sense mirar.
[…] la se mirava tan arreu, que com que se l'hagués de menjar amb sa vista (I, 73).
Lloc: Mallorca.
Mirar ben arreu
1 font, 2008.
Es metge la se mira ben arreu, la pregunta d'un vent i altre, i digué en rudes que no li veia mal ni sabia què pogués esser allò que tenia, més que una exaltació nirviosa (V, 167).