Paremiologia catalana comparada digital

Nas ratat

3 recurrències. Primera citació: 1926.
M. El que està com gravat o rosegat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nas 1». Editorial Moll.
Persona que té el nas menjat d'algun mal.
Lloc: Castellbò.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas ratat», p. 279. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')una persona que té el nas com gravat, rosegat.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «N», p. 128. Editorial Trabucaire.