M. Onomatopeia del so d'una campaneta o cascavell.
En aquell punt el romflet del vent li portà a l'orella un nirininch metàlic, Víct. Cat. Sol. 284.
Nirining
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Interj. Onomat.: Ning.
En aquell punt, el romflet del vent li portà a l'orella un nirining metàl·lic. / —reina! —esclamà la dona, escruixida—, el Mut de Nurons! / A Murons hi havia un captaire que portava una esquelleta penjada al coll (Vïctor Català, «Solitud», 1905).