No casarem a Clareta!

2 recurrències. Primera citació: 1997.

Lloc: Valencià meridional.

Sintagma emprat en futur, equivalent a «no encertar una cosa». Procedent, probablement, d'algun antic fet anecdòtic local, referent a una xica anomenada Clara, dilla d'alguna coneguda família, que perdia els pretendents fàcilment o alguna cosa semblant.

—Bon dia! Tenen plats de Duralex? —No en queden! —I gots? —Mire, tampoc! —I culleres d'acer inoxidable? —Quina casualitat! Acabem de vendre les últimes! —No casarem la Clareta!

Lloc: Alcoi.