«Llobada», segons explica En Jordi des Racó a peu de pàgina, és el tros de terra que queda sense llaurar al costat d'un claper o arbre on la rella no pot arribar sense desbaratar l'orde dels solcs. En sentit figurat, no deixar perdre res, aprofitar al màxim.
… passa un Parenostro, se senya, i, daça bones cuierades; i vos assegur que no en feia cap, de llobada. Ho duia tot ben arreu (XVI, 16).
Lloc: Mallorca.