Paremiologia catalana comparada digital

No menjar-se ni una rosca

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1994.

No menjar-se una rosca

3 fonts, 1994.
No em menjo una rosca, però sóc més feliç que un tornavís.
Però també abans sonàvem amb el cul i triomfàvem, i ara sonem de conya i no ens mengem una rosca.
El José Luis va assenyalar que, si seguia allò al peu de la lletra, segur que no es menjava una rosca.
Lloc: Garrigues.

Menjar-nos una rosca

1 font, 1994.
Amb tot, seguim parlant de «menjar-nos una rosca», «besar-nos a tornillo», etc.

No menjar-se (o halar-se [amb h aspirada]) una rosca

1 font, 1997.
No aconseguir, tot i buscar-la, cap relació sexual.
No aconseguir el que un voldria.

No menjar-se ni una rosca

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

No menjar-se un «rosco»

1 font, 1994.
(vulg.).
La Mònica, una noia de vint-i-cinc anys que terballa en una botiga de 'souvenirs' de Salou, és de les que pensen que ara "els italians no es mengen un 'rosco'"