Hui m'ha dit ma mare (1943) que sa àvia, Consuelo, feia coques Cristina: «—Tenia bona mà per al dolç i per a cuinar». Ella, més d'una vegada que anaven a visitar-los (a cals avis), els deia: «—Voleu que l'abuela vos done una coca per a berenar?». Se n'anava al rebost i jo la veig pujar al rebost i traure la coca Cristina». «—Ai: sí, sí», perquè sabíem que alguna cosa bona eixiria del rebost. «—Ja sabia jo que no perdria parròquia».