Onomatopeia dels lladrucs d'un gosset.
Ja li ha pitjat darrera, y nyip nyep, Alcover Rond. i, 65.
Interj. Onomat.: Nyic-nyac.
Mentres estaven amb aquestes, es cans ervissencs mouen una llebre; i nyip-nyep nyip-nyep, i tots darrera ella com a coets (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó», 1936-1972).